Algunes aportacions
de la trobada anterior (29 de març):
“Quins valors, ben
definits, podem compartir en la nostra diversitat?”
“Sovint vivim en
contradicció entre el que fem i el que diem; oblidem que la transformació de la
societat és irrealitzable si abans no comencem per nosaltres mateixos”
“Els valors han de
menar a l’acció, cadascú en el seu àmbit”
“Ens falta coratge,
perquè el que és autèntic ens fa por”
“I quins valors cal
prioritzar?”
“Els valors hi són,
però els hem vinculat massa a la política”
“La veritat engloba
tots els altres valors”
“Davant la devaluació
dels valors ens sentim incrèduls”
“Un altre
esdeveniment al camp de concentració d’Elterhost em va afectar profundament.
Entrada la nit, els alemanys van portar al meu barracó un jove presoner
soviètic. La infermeria era plena; el presoner estava moribund, xisclava, i com
que jo no volia despertar els malalts el vaig portar a la meva habitació. El
vaig examinar. Patia de greus cavernes als dos pulmons i d’un fregament pleural
greu. No tenia morfina, només aspirines, i no li feien cap efecte. Estava
desesperat. Gairebé no sabia rus, i al barracó ningú no el parlava. Finalment,
de manera instintiva, vaig asseure’l al meu llit i el vaig abraçar; els crits
van parar gairebé de cop, i va morir tranquil als meus braços poques hores més
tard. El que causava els xiscles no era la pleuresia, sinó la solitud. Va ser
la millor lliçó que he rebut en la vida sobre la cura dels malalts que moriran.
Em vaig avergonyir del meu error diagnòstic i vaig mantenir la història en
secret.” (De l´autobiografia d’Archie Cochrane)
Per ajudar a
pensar-hi:
Què em suggereix
aquest text en relació a alguna de les aportacions més amunt consignades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Exposa el teu comentari. Gràcies.