Com impulsar valors en temps de paraules devaluades?

Autor: Narcís Oliveres i Terrades


Crec que la pregunta que encapçala la fulla, que fixa la intenció de la reflexió d’una manera molt adequada, indica i relaciona dos punts importantíssims, en primer lloc, dóna per descomptat que els valors estan devaluats i atès que l’instrument amb què s’han d’impulsar els valors és la paraula, en afirmar que estem en temps de paraules devaluades -cosa que dóna per sabuda- n’assenyala que aquesta és la dificultat.

Efectivament, avui i des de fa alguns temps s’observen senyals d’una pèrdua de confiança en si mateixa de la cultura occidental. El caràcter exemplar del passat en funció del qual es podia orientar sense reserves el present, s’esvaeix, s’ha devaluat. La devaluació implica una disminució de valors, la qual quan hi ha necessitat d’obtenir principis que derivin de les pròpies experiències i formes de vida modernes explica un canvi d’esperit de l’època i és en el nou esperit en què es mouen d’una manera molt especial el pensament polític i les pugnes polítiques.

Com impulsar valors en temps de paraules devaluades? (II)

Algunes aportacions de la trobada anterior (29 de març):

“Quins valors, ben definits, podem compartir en la nostra diversitat?”

“Sovint vivim en contradicció entre el que fem i el que diem; oblidem que la transformació de la societat és irrealitzable si abans no comencem per nosaltres mateixos”

“Els valors han de menar a l’acció, cadascú en el seu àmbit”

“Ens falta coratge, perquè el que és autèntic ens fa por”

“I quins valors cal prioritzar?”

“Els valors hi són, però els hem vinculat massa a la política”

“La veritat engloba tots els altres valors”

“Davant la devaluació dels valors ens sentim incrèduls”

“Un altre esdeveniment al camp de concentració d’Elterhost em va afectar profundament. Entrada la nit, els alemanys van portar al meu barracó un jove presoner soviètic. La infermeria era plena; el presoner estava moribund, xisclava, i com que jo no volia despertar els malalts el vaig portar a la meva habitació. El vaig examinar. Patia de greus cavernes als dos pulmons i d’un fregament pleural greu. No tenia morfina, només aspirines, i no li feien cap efecte. Estava desesperat. Gairebé no sabia rus, i al barracó ningú no el parlava. Finalment, de manera instintiva, vaig asseure’l al meu llit i el vaig abraçar; els crits van parar gairebé de cop, i va morir tranquil als meus braços poques hores més tard. El que causava els xiscles no era la pleuresia, sinó la solitud. Va ser la millor lliçó que he rebut en la vida sobre la cura dels malalts que moriran. Em vaig avergonyir del meu error diagnòstic i vaig mantenir la història en secret.” (De l´autobiografia d’Archie Cochrane)

Per ajudar a pensar-hi:

Què em suggereix aquest text en relació a alguna de les aportacions més amunt consignades?

Com impulsar valors en temps de paraules devaluades? (I)

Possibles pistes: sabem ben bé de què parlem quan parlem de determinats valors? – El mateix terme “valor”, no és ja polisèmic? – Valors/praxi diària: línies paral.leles o divergents? – Ús per part dels poders (polítics, mediàtics, econòmics, religiosos, culturals...) de determinats valors.- Adaptem els significats d’algunes paraules a la mida de cada conveniència? – Els valors i les paraules, també s’han tornat “líquids”? – Valors, paraules i complexos d’ incorrecció política?.

Per si ens hi poden ajudar...

“Els valors difereixen totalment de les idees generals (...). El valor és una font viva i inesgotable de determinacions, de continguts, de crides a irradiar-nos” Emanuel Mounier.

“Un home és mortal pels seus temors i immortal pels seus desitjos” Pitàgores

“Sense veritat no hi ha bellesa” Boielau

“El futur ja no és el que era” Simone Signoret

“Sí, germans vosaltres teniu una vocació de llibertat; amb una condició, però: no convertiu la llibertat en un punt d’arrencada per a una vida tancada en l’egoïsme. Al contrari, enduts per l’amor, poseu-vos els uns al servei dels altres”. Sant Pau, Carta als Gàlates 5,13

“Ser radical és anar a l’arrel de les coses” Karl Marx

“En un món sense esperit, hem substituït la dualitat entre cos i ànima per la dualitat entre realitat física i realitat virtual” Ignasi Moreta.

“El llenguatge és la llar de l’ésser” Hölderlin

“Quan un poderós et crida, fes-te una mica enrere: ja et cridarà més fort” Eclesiàstic (A.T.) 13,9

“Allò que no té nom no té rostre” Cohèlet (A.T.)

“Visc del silenci en foscor resplendent” Mn Pere Ribot

“L’autèntic anhel només pot aspirar a allò que és inassequible” Goethe

Quins valors, en temps de crisi ?

Realitzat el 19 de gener 2011

Per facilitar el diàleg es proposaren les pistes següents: creixement, per a què? / viure ple de sentit quan…/ la felicitat, una fal.làcia? / què volem dir quan diem “valors”? / què dificulta avui, la praxi dels valors? / de l’adhesió intel.lectual a la praxi dels valors / desvirtuació (o manipulació) de les paraules que expressen valors / models històrics i valors / valors i sentit de la transcendencia / els valors… i les modes?

Per si ens hi poden ajudar….

“Els paradisos són sempre paradisos perduts…” (Giuseppe T. de Lampedusa)

“La fe és fácil; no es pot viure sense creure. L’amor és també fácil; no es pot viure sense estimar; però esperar que el món sigui millor… és difícil. (Charles Péguy).

“En mi soledad / he visto cosas muy claras / que no son verdad” (Antonio Machado)

“Després, mentre ell era a taula a la casa, molts publicans i pecadors vingueren a entaular-se amb Jesús i els seus deixebles. Els fariseus, en veure-ho, preguntaven als deixebles: “Com és que el vostre Mestre menja amb publicans i pecadors?” Ell, que ho va sentir, digué: “No són els qui estan bons que tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir: “Vull misericòrdia i no sacrifici. Que no he vingut a cridar justos, sinó pecadors”. (Mateu 8, 10-14)

“Una cosa és explicar cómo funciona el reloj (razón) y otra explicar el tiempo (intuición). (Jorge Luis Borges)

“L’ètica de la compassió és el millor llegat de Crist a la humanitat” (Arthur Schopenhauer).

“Déu ens ensenya un altre camí de felicitat: estar en disposició de rebre la gratuïtat de l’amor de Déu” (Bernabé Dalmau).

“De vegades veiem els altres no com són, sinó com som” (Fèlix Musoll).

“El progre ja en té prou semblant-ho” (Joan Surroca).

“Una República laica no quiere decir una República irreligiosa” (Miguel de Unamuno)

Card. Gianfranco Ravasi (citant Thomas S. Eliot): “Sense la Bíblia no es pot entendre Voltaire, Nietzsche ni Marx).