Possibles pistes:
sabem ben bé de què parlem quan parlem de determinats valors? – El mateix terme
“valor”, no és ja polisèmic? – Valors/praxi diària: línies paral.leles o
divergents? – Ús per part dels poders (polítics, mediàtics, econòmics,
religiosos, culturals...) de determinats valors.- Adaptem els significats
d’algunes paraules a la mida de cada conveniència? – Els valors i les paraules,
també s’han tornat “líquids”? – Valors, paraules i complexos d’ incorrecció
política?.
Per si ens hi poden
ajudar...
“Els valors
difereixen totalment de les idees generals (...). El valor és una font viva i
inesgotable de determinacions, de continguts, de crides a irradiar-nos” Emanuel
Mounier.
“Un home és mortal
pels seus temors i immortal pels seus desitjos” Pitàgores
“Sense veritat no hi
ha bellesa” Boielau
“El futur ja no és el
que era” Simone Signoret
“Sí, germans vosaltres
teniu una vocació de llibertat; amb una condició, però: no convertiu la
llibertat en un punt d’arrencada per a una vida tancada en l’egoïsme. Al
contrari, enduts per l’amor, poseu-vos els uns al servei dels altres”. Sant
Pau, Carta als Gàlates 5,13
“Ser radical és anar
a l’arrel de les coses” Karl Marx
“En un món sense
esperit, hem substituït la dualitat entre cos i ànima per la dualitat entre
realitat física i realitat virtual” Ignasi Moreta.
“El llenguatge és la
llar de l’ésser” Hölderlin
“Quan un poderós et
crida, fes-te una mica enrere: ja et cridarà més fort” Eclesiàstic (A.T.) 13,9
“Allò que no té nom
no té rostre” Cohèlet (A.T.)
“Visc del silenci en
foscor resplendent” Mn Pere Ribot
“L’autèntic anhel
només pot aspirar a allò que és inassequible” Goethe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Exposa el teu comentari. Gràcies.